Capítol 9

Capítol 9


Crido a la Berta, i com e fet amb el Marc, la baixo fins a baix la piscina, i comencem a parlar.
- Berta a tu et mola, el Marc?
- Home, doncs...
- Doncs?

--------------------------​--------------------------​------

- Es que Iria, no ho sé.
- Que no saps el què?
- Es que a veure, es Guapo, esta bo, però, ell es famós i jo no, i es molt més gran que jo.
- Però a tu et mola algú oi?
- Home, doncs si:$
- Qui, Qui, Qui?
- El Nil..:$
- En serio?
- Si..:$
- Vols que parli amb ell?
- Per què?
- Perquè jo e vist que et mirava de tant, en tant.
- Uale, Uale, Uale...Que fort!
- Mira, fem una cosa Berta, aquesta nit, us quedeu tots a dormir a casa, per tant, que tens fins a l’hora de sopar, per decidir quin t’agrada més, quan ho sàpigues m’ho dius.
Apareix l’Àlex, preocupat ja que feia estona que estàvem parlant, però va acompanyat per el Nil Cardoner. La Berta es queda embovada, ja que n’està “enamorada” i és el seu ídol. L’Àlex em diu vine, anem i deixem-los sols. Anem cap a l’habitació, i allà hi ha la Laura tontejant amb el Mikel, li dius a l’Àlex, i ell flipa. Sona el telèfon. He d’anar a baix a buscar-lo i agafar-lo, i em trobo, amb el Nil, i la Berta a punt, de fer-se un petó. Mare meva, penso, i me’n vaig directa al telèfon.
- Si?
-
- Si, perquè?
-
- Si, vine:D
-
- Oook;)
-
- Fins ara!
Torno cap a dalt, per no molestar a la Berta, i el Nil. L’Àlex em demana que qui era.
- Iria qui era?
- A era la cosina del meu cosí, es un any més gran que jo, i era per si podia venir per casa, a veure’m li e dit que Oi tant!
- A, esta bé. I com és diu?
- Es diu Anna!
- Anna, que més?
- Anna Gonzalez.
- Àlex, anem a la piscina, ja que tothom esta a la seva bola, passant de tot?
- Home, doncs, si, estaria bé.
Ens estem banyant, de cop sona el timbre, i jo, vaig a obrir.
- Anna!
- Iria:D
- Ja m’estàs presentant a l’Àlex.
- Jajaja:$ Vine:D
Anem fins a la piscina, i allà hi ha l’Àlex esperant-me, surt de l’aigua per conèixer, a l’Anna.
- Àlex et presento a l’Anna. Anna et presento a l’Àlex.
- Encantat, oi que saps qui ets?
- I tant!
- Anna, vine anem a dalt i deixa les coses, per dormir a la meva habitació.
- Ara vaig Iria.
Comença a ser hora de sopar. Crido a tothom, i tothom va cap el menjador, excepte l’Àlex, la Laura i la Berta, que m’ajuden a parar taula i a ficar el sopar. La taula està organitzada. Acabeu de sopar, i totes les parelles queden en un racó diferent de la casa. L’Àlex i jo, anem al jardí, en el tros d’herba ja que és el meu racó preferit de la casa, i esteu contemplant les estrelles, des de una hamaca.
- Iria saps què?
- No, què?
- Ara estava contant les estrelles, i per cada estrella deia una raó per la que t’estimo, però saps que? M’han faltat estrelles.
- Oish:$ Mira que ets maco, eh:$ Doncs jo l’altre dia a la platja, vaig començar a contar granets, i cada granet era lo molt que t’estimo, però me’n vaig a donar, que hi havia masses pocs granets.
- I tu em dius a mi, que sóc maco, però tu, tu ets massa!
Apareix l’Anna Gonzalez.
- Hola parelleta, que molesto?
- Que va –Diem alhora-
- Doncs si no us fa res, em quedaré aquí una estona amb vosaltres.
- Com tu vulguis.
La piscina, està ocupada, per el Nil, la Berta i el Marc. Somric, i es que em fa gràcia, perquè encara no s’ha decidit. A dalt l’habitació, hi ha la Laura amb el Mikel, liant-se. I al menjador hi ha : La Tània, l’Anna Moya, la Mireia Vilapuig, la Joana Vilapuig, l’Aina Palacios i la Manal Tarifet parlant de nois. Al jardí al cap d’una estona apareix en Ferran Rull, que s’emportà a l’Anna cap a dins de casa.
- Ui aquests dos Iria, que faran...
- Ens fan por, oi?
- Ja ho pots ven dir!
Ja es tard, i decidiu, tots anar a dormir. Dormim al menjador, estirats en sacs al terra. Tothom dormia, i de cop...