Capítol 1
- Correeeeeeeeee!
- Eh, però que són tantes preses, que passa?
- Coreeeeeeee!
- Ja vaig ja vaig, tranquil•litat!
- Va Iria que al final farem tard!
- Tard, a on?
- Va Correeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!
- Dacord!
Agafo el meu llapis dels ulls i em faig la ratlla dels ulls, ben ràpid, ja que la meva germana gran, la Júlia, vol anar a nosé on! Em fico la primera cosa que trobo per l’armari, bé no es la millor, però, esta bé! Pujo al cotxe i de camí la Júlia no para de mossegar-se les ungles, esta nerviosa!
- Júlia, m’has d’explicar una cosa, recordes?
- Ai Iria, que pesada, tu sempre tan importuna com sempre, ara no t’ho diré ja ho veuràs!
- Eh, menys eh, que jo no té fet res perquè em parlis així o sigui baixa els fums!
T’enfades, ja que la teva germana gran, no et vol explicar on vas, i a sobre et tracta malament sense motiu, no ho entens, et sents desconcertada! Condueix, el meu germà més gran, el cotxe es ple, ocupat, per el meu germà que condueix pensant en les seves coses, i passant de la discussió entre germanes, La meva germana bessona Olga, que com sempre s’escolta la discussió amb la Júlia com si fos normal, La Júlia que esta nerviosa per arribar, i jo que jo, bueno jo, estic mirant per la finestra pensant en les meves coses! De cop es para el cotxe, jo de cop me’n entero, i el veure que ens estaríem molta estona, jo agafo el meu Ipod i començo a escoltar música! La Júlia esta histèrica, té ganes d’arribar, però no hi pot arribar donat que ens han parat, tu dedueixes que ha set un accident, i com de costum, la teva germana, l’Olga, està pensant, i tu misteriosament, escoltes el que pensa! Et quedes desconcertada, no ho entens, com es possible? Et preguntes... Casualitat? T’estàs tornant boja, no t’agrada escoltar que pensa la teva germana bessona! Intentes, no escoltar-la, però de cop, sents el pensament del teu germà gran, en Jordi, ara si que no entenc res! Com es possible, et preguntes com 345 vegades! Els pensaments que tenen són divertits, tot s’ha de dir, però com es possible? Arribem al lloc, on la Júlia volia anar, esta clar, deu ser una de les seves xorrades. Em tapen els ulls, i al entrar...
- Correeeeeeeeee!
- Eh, però que són tantes preses, que passa?
- Coreeeeeeee!
- Ja vaig ja vaig, tranquil•litat!
- Va Iria que al final farem tard!
- Tard, a on?
- Va Correeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!
- Dacord!
Agafo el meu llapis dels ulls i em faig la ratlla dels ulls, ben ràpid, ja que la meva germana gran, la Júlia, vol anar a nosé on! Em fico la primera cosa que trobo per l’armari, bé no es la millor, però, esta bé! Pujo al cotxe i de camí la Júlia no para de mossegar-se les ungles, esta nerviosa!
- Júlia, m’has d’explicar una cosa, recordes?
- Ai Iria, que pesada, tu sempre tan importuna com sempre, ara no t’ho diré ja ho veuràs!
- Eh, menys eh, que jo no té fet res perquè em parlis així o sigui baixa els fums!
T’enfades, ja que la teva germana gran, no et vol explicar on vas, i a sobre et tracta malament sense motiu, no ho entens, et sents desconcertada! Condueix, el meu germà més gran, el cotxe es ple, ocupat, per el meu germà que condueix pensant en les seves coses, i passant de la discussió entre germanes, La meva germana bessona Olga, que com sempre s’escolta la discussió amb la Júlia com si fos normal, La Júlia que esta nerviosa per arribar, i jo que jo, bueno jo, estic mirant per la finestra pensant en les meves coses! De cop es para el cotxe, jo de cop me’n entero, i el veure que ens estaríem molta estona, jo agafo el meu Ipod i començo a escoltar música! La Júlia esta histèrica, té ganes d’arribar, però no hi pot arribar donat que ens han parat, tu dedueixes que ha set un accident, i com de costum, la teva germana, l’Olga, està pensant, i tu misteriosament, escoltes el que pensa! Et quedes desconcertada, no ho entens, com es possible? Et preguntes... Casualitat? T’estàs tornant boja, no t’agrada escoltar que pensa la teva germana bessona! Intentes, no escoltar-la, però de cop, sents el pensament del teu germà gran, en Jordi, ara si que no entenc res! Com es possible, et preguntes com 345 vegades! Els pensaments que tenen són divertits, tot s’ha de dir, però com es possible? Arribem al lloc, on la Júlia volia anar, esta clar, deu ser una de les seves xorrades. Em tapen els ulls, i al entrar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada