Capítol 11
Ens conectem al facebook, per ser exactes, al meu facebook, i allà veiem un missatge de....
--------------------------
Missatge : Tu què, on tens el mòbil? Perdut per casa? Ja et val, e de parlar amb tu, urgentment! És important. Ai senyor, que en farem de tu i el teu mòbil en silenci. T’estimo! ♥ PD: Laura.
Agafo el telèfon corrents, i apa hi tens 12 trucades perdudes, bé una o dues, esta bé, però 12? Bueno, però la laura es capaç de tot. La truco.
- Laura, que et passa?
- -Plorant- res, res...
- Com que res? Estàs plorant!
- Es que, el mikel m’ha deixat?
- Com que t’ha deixat?
- Si, diu que no te les coses clares.
- Ai senyor. Esperat que li dic a l’Àlex i el segur que sap que fer.
- D’acord...:(
L’Àlex ja ho havia sentit, tot, agafa el mòbil i parla amb ella, intentant calmar-la.
- Hola Laura, sóc l’Àlex.
- Hola Àlex, que vols?
- Vull parlar d’això del Mikel.
- I que em vols dir?
- Doncs, mira, el Mikel es un bon tio, si ho ha fet segur que ho ha fet per un bon motiu, o sigui no et rallis, perquè ell mai et voldria fer mal, això t’ho asseguro.
- -Plorant molt- Però es que jo l’estimo molt, i si ell m’ha deixat es perquè no m’estima!
- Laura, això no ho saps!
- Si, si que ho sé, si no, no hagués tallat amb mi!
- Laura, entén que pot ser, que tingui molts problemes i perquè no pateixis t’ha deixat, encara que ara et faigui mal, amb el temps veuràs que es el millor.
- Bueno, si tu ho dius!
- Jo ho dic, i m’has de creuré el conec molt bé! ;)
- Esta bé! Merci Àlex!
- Derres bonica
L’Àlex em mira, i em somriu com dient ho he aconseguit. Li faig un pico. I ell me’l torna, però en comptes de ser un pico, es un morreig. Ens estem fins tard a l’ordinador, jugant i comentant coses per el facebook. Són les 4 de la matinada, i no teniu son, curiosament no us podeu adormir. Per tant que no sabeu que fer.
- Àlex, juguem al proba o veritat?
- Si tu vols;)
- Però em de dir la veritat, eh;)
- Ho dubtes Iria?
- Noo!:)
- T’estimo nena d’ulls verds!
- I jo, carinyo:$
Ens quedem jugant fins les 6 aproximadament, i al final decidim estirar-nos i intentar dormir. Però només ens mirem els ulls amb un somriure dibuixat als llavis. Em sento com la princesa mes feliç del món, m’estimo moltíssim a l’Àlex, i perdre’l ara seria el pitjor!
- Àlex, em promets que mai, ni per res, ni per ningú em deixaràs?
- Tu juro! I tu m’ho promets a mi?
- T’ho prometo!
- Ets massa!
- Tu ets increïble, un somni fet realitat.
- Tu ets la princesa o la fada del conte perfecte.
- Tu ets el príncep blau en que tothom somia, i li agradaria tenir.
- Tu amb aquests ulls verds encisadors, podries desfer el sol.
- I tu, amb el somriure que tens sempre! Ja poden anar dient que ets borde, perquè jo crec que no ho ets!
- Això o han escampat per alguna xorrada que vaig fer.
- Ai senyor, la gent s’aborreix i es fica a inventar rumors...
- No cal ni que ho diguis!
M’adormo, i al cap de pocs minuts, ell també. Estem dormint, i a les 9 del matí algú truca al mòbil.
- Si?
- ...
- Que dius?
- ...
- Noo!
- ....
- Que?
- ...
- No s’hi val!
- ...
- Esta bé.
- ...
- Adèu! Un petó!
L’Àlex segueix dormint, m’estiro al llit i dormim fins les 11h. Jo m’aixeco abans que l’Àlex i fico a escalfar la llet, i faig cafè. Ell s’aixeca a continuació meva, i prepara dos entrepans de nocilla. Quan acabem, anem cap al menjador i allà, mirem una pel•lícula, volem mirar la Huerfana, ja que ens agraden molt les pel•lícules de por. Estem a la meitat de la pel•lícula i sona el telèfon.
- Jo l’agafo! –Cridant-.
- Si?
- ...
- Hola, doncs res aquí a casa amb l’Àlex mirant una pel•lícula.
- ...
- I es clar! I tu que amb ell?
- ...
- Me’n alegro. Ja m’esplicaràs!
- ...
- Adéu fins demà! :)!
L’Àlex et mira amb cara rara, com dient qui es?
I només amb la mirada ens entenem. Seguim mirant la pel•lícula, a mi em fa molta por, i cosa, però ens passem tota la peli, amb les mans agafades. Són les 12, i com que el dinar, no està fet fins a les 2, decidim anar a donar un vol, primer anem a veure a la Laura.
- Laura! Estàs millor o heu arreglat?
- No, encara no, però ja estic millor
- Me’n alegro!
- Bueno, que volíeu?
- Doncs res saber com estaves, ens havies preocupat:$
- Ai, mira que ets bona amiga, eh;)
- Tt’estimo CALI! ♥
- I jo a tu! ♥
Marxem, i anem a veure a la Berta.
- Em penso que no hi és....
- Jo també m’ho penso!
- Doncs marxem no?
- Ok;)
- Iria, jo aniré a parlar amb el Mikel. Tu que faràs?
- Jo aniré a veure a l’Anna que fa temps que no parlem gaire, bueno ahir per telèfon! O sigui a veure que s’esplica.
- Doncs, Iria quedem a la 1 aquí?
- Oook;)
- Fins després t’estimo!
- Jo més!
Agafo el metro per anar cap a casa l’Anna, i de camí em trobo amb la Berta, i el Nil, no els hi dic res, ja que s’estàn liant... Segueixo caminant, i em trobo amb...
Ens conectem al facebook, per ser exactes, al meu facebook, i allà veiem un missatge de....
--------------------------
Missatge : Tu què, on tens el mòbil? Perdut per casa? Ja et val, e de parlar amb tu, urgentment! És important. Ai senyor, que en farem de tu i el teu mòbil en silenci. T’estimo! ♥ PD: Laura.
Agafo el telèfon corrents, i apa hi tens 12 trucades perdudes, bé una o dues, esta bé, però 12? Bueno, però la laura es capaç de tot. La truco.
- Laura, que et passa?
- -Plorant- res, res...
- Com que res? Estàs plorant!
- Es que, el mikel m’ha deixat?
- Com que t’ha deixat?
- Si, diu que no te les coses clares.
- Ai senyor. Esperat que li dic a l’Àlex i el segur que sap que fer.
- D’acord...:(
L’Àlex ja ho havia sentit, tot, agafa el mòbil i parla amb ella, intentant calmar-la.
- Hola Laura, sóc l’Àlex.
- Hola Àlex, que vols?
- Vull parlar d’això del Mikel.
- I que em vols dir?
- Doncs, mira, el Mikel es un bon tio, si ho ha fet segur que ho ha fet per un bon motiu, o sigui no et rallis, perquè ell mai et voldria fer mal, això t’ho asseguro.
- -Plorant molt- Però es que jo l’estimo molt, i si ell m’ha deixat es perquè no m’estima!
- Laura, això no ho saps!
- Si, si que ho sé, si no, no hagués tallat amb mi!
- Laura, entén que pot ser, que tingui molts problemes i perquè no pateixis t’ha deixat, encara que ara et faigui mal, amb el temps veuràs que es el millor.
- Bueno, si tu ho dius!
- Jo ho dic, i m’has de creuré el conec molt bé! ;)
- Esta bé! Merci Àlex!
- Derres bonica
L’Àlex em mira, i em somriu com dient ho he aconseguit. Li faig un pico. I ell me’l torna, però en comptes de ser un pico, es un morreig. Ens estem fins tard a l’ordinador, jugant i comentant coses per el facebook. Són les 4 de la matinada, i no teniu son, curiosament no us podeu adormir. Per tant que no sabeu que fer.
- Àlex, juguem al proba o veritat?
- Si tu vols;)
- Però em de dir la veritat, eh;)
- Ho dubtes Iria?
- Noo!:)
- T’estimo nena d’ulls verds!
- I jo, carinyo:$
Ens quedem jugant fins les 6 aproximadament, i al final decidim estirar-nos i intentar dormir. Però només ens mirem els ulls amb un somriure dibuixat als llavis. Em sento com la princesa mes feliç del món, m’estimo moltíssim a l’Àlex, i perdre’l ara seria el pitjor!
- Àlex, em promets que mai, ni per res, ni per ningú em deixaràs?
- Tu juro! I tu m’ho promets a mi?
- T’ho prometo!
- Ets massa!
- Tu ets increïble, un somni fet realitat.
- Tu ets la princesa o la fada del conte perfecte.
- Tu ets el príncep blau en que tothom somia, i li agradaria tenir.
- Tu amb aquests ulls verds encisadors, podries desfer el sol.
- I tu, amb el somriure que tens sempre! Ja poden anar dient que ets borde, perquè jo crec que no ho ets!
- Això o han escampat per alguna xorrada que vaig fer.
- Ai senyor, la gent s’aborreix i es fica a inventar rumors...
- No cal ni que ho diguis!
M’adormo, i al cap de pocs minuts, ell també. Estem dormint, i a les 9 del matí algú truca al mòbil.
- Si?
- ...
- Que dius?
- ...
- Noo!
- ....
- Que?
- ...
- No s’hi val!
- ...
- Esta bé.
- ...
- Adèu! Un petó!
L’Àlex segueix dormint, m’estiro al llit i dormim fins les 11h. Jo m’aixeco abans que l’Àlex i fico a escalfar la llet, i faig cafè. Ell s’aixeca a continuació meva, i prepara dos entrepans de nocilla. Quan acabem, anem cap al menjador i allà, mirem una pel•lícula, volem mirar la Huerfana, ja que ens agraden molt les pel•lícules de por. Estem a la meitat de la pel•lícula i sona el telèfon.
- Jo l’agafo! –Cridant-.
- Si?
- ...
- Hola, doncs res aquí a casa amb l’Àlex mirant una pel•lícula.
- ...
- I es clar! I tu que amb ell?
- ...
- Me’n alegro. Ja m’esplicaràs!
- ...
- Adéu fins demà! :)!
L’Àlex et mira amb cara rara, com dient qui es?
I només amb la mirada ens entenem. Seguim mirant la pel•lícula, a mi em fa molta por, i cosa, però ens passem tota la peli, amb les mans agafades. Són les 12, i com que el dinar, no està fet fins a les 2, decidim anar a donar un vol, primer anem a veure a la Laura.
- Laura! Estàs millor o heu arreglat?
- No, encara no, però ja estic millor
- Me’n alegro!
- Bueno, que volíeu?
- Doncs res saber com estaves, ens havies preocupat:$
- Ai, mira que ets bona amiga, eh;)
- Tt’estimo CALI! ♥
- I jo a tu! ♥
Marxem, i anem a veure a la Berta.
- Em penso que no hi és....
- Jo també m’ho penso!
- Doncs marxem no?
- Ok;)
- Iria, jo aniré a parlar amb el Mikel. Tu que faràs?
- Jo aniré a veure a l’Anna que fa temps que no parlem gaire, bueno ahir per telèfon! O sigui a veure que s’esplica.
- Doncs, Iria quedem a la 1 aquí?
- Oook;)
- Fins després t’estimo!
- Jo més!
Agafo el metro per anar cap a casa l’Anna, i de camí em trobo amb la Berta, i el Nil, no els hi dic res, ja que s’estàn liant... Segueixo caminant, i em trobo amb...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada