Capítol 15

-      - Esta bé, suposo que mentrestant estiguem a baix la cafeteria, no pensaré tant amb la Iria.

-      

- Àlex, deixa de preocupar-te l’Iria estarà bé, ho sé tranquil·la. Només està en coma. No sabem quan despertarà, però es viva, això es important.

-      

- Claudia, tan per mi, com per tu, l’Iria, és la persona més important de la nostre vida. I no sé, ni vull imaginar-me una vida sense ella. I si ella no es posa bé, o és mor, per qualsevol cosa estaré destrossat! Tal i com diu la cançó de sense tu : Sense tu, jo, no sóc ningú! :’(

-      

-Àlex ho sé, i t’he portat aquí, per què no pensis amb ella, però hi penses més. Si estaràs més tranquil, ves a dalt, i estigues amb ella.

-      

- Gràcies Claudia, ho faré.

L’Àlex puja a dalt, corrents, amb molta presa, com si s’acabés el món i no em pogués veure. Sento els seus pensaments, tot i que està a 2 metres de l’habitació. L’Àlex és súper important, i els hi cau bé als teus pares. 

Ell està destrossat, i només necessita parlar amb un gran amic, com el Mikel Iglesias i el Carlos Cuevas. Al cap d’uns 10 minuts tots dos són a la porta de l’hospital, i jo sola a l’habitació. 

Escoltant encara els pensaments de les infermeres que passen per allà, la gent trista que va de visita. O inclús gent que es passeja per els passadissos. Allò era estressant tanta gent, tants pensaments, i tan tot, que només tenia ganes de dormir, tancar els ulls i oblidar-me de tot el que deien, ja que jo tenia un problema més gran. 

L’Àlex, el Carlos i el Mikel, pugen corrents fins a dalt, per veure’m. L’Àlex està deprimit, i el Mikel i el Carlos, preocupats. Jo en canvi tan feliç. Potser està en coma no estava tan malament, per el que ho estava, l’únic dolent, era no poder comunicar-te amb els que no ho estan, i veure que ells pateixen i tu no poder fer res, sentir-te inútil. 

A dins de l’estat en coma, hi havia tota la gent en coma de l’hospital, amb qui em vaig fer un petit grupet. Era un petit grup dins de la vida en coma. Alguns despertaven, i d’altres no, però mentrestant anava passant el temps, com si res. De tant en tant, encara sentíem la gent que ens venia a visitar a les habitacions, i una de les visites que sempre estava allà era l’Àlex. Un dia va venir el Carlos sol, i em va dir una cosa.

-     

-Iria, mai t’ho he dit, però m’agrades, crec que ets Guapa, Simpàtica, Amable, i tot el que es pugui dir, ets impressionant _______!

Em vaig quedar de pedra, no sabia que dir. Normal. El millor amic del meu novio, em diu que m’estima. De cop un soroll curiós, comença a sonar, i comencen a aparèixer, tot de metges, portant-me cap a....