Capítol 13
Ppi...pii....pii
- Noe! Esplicam que està passant, ja!
- Doncs, que...
--------------------------
- Doncs que, què?
- Que l’Àlex, s’està morrejant amb aquesta noia.
- Però que li passa en aquest?
- Si us plau no vinguis, Iria.
No li faig cas, com de costum, i quan arribo, em trobo a l’Àlex morrejant-se amb la noia.
- Però aquest tio es Gilipolles, o ho fa veure? Com em pot fer això?
- Iria, tranquil•la!
M’estic ficant nerviosa, i estic donant voltes per fora la casa. M’hi estic 5 minuts més, i al final, entro a dins, cridant, i de bastanta mala llet.
- Àlex, que està passant?
- Iria, no es el que sembla!
- A no es el que sembla, i llavors que és?
- Iria, però no t’enfadis...
- Saps què? Ves-te’n a la merda, i per suposat lo nostre s’ha acabat.
Surto de casa, fent un cop molt fort a la porta.
Això últim, que e dit no hi estava gaire d’acord, però era la única solució. Anem cap a casa meva el Mikel, la Noe, i jo. Estem mirant una pel•lícula, ja que no tenim res millor a fer, truquen al timbre. Vaig a obrir, i era l’Àlex.
- Mikel, es l’Àlex, obro?
- Com volguis!
- En serio, que faig?
- Obre.
Obro. L’Àlex està amb un ram de flors a la mà, i a l’altre una capseta petita.
- Iria, en serio, no es el que semblava, jo t’estimo a tu, i a ningú més, tu sempre ets i seràs, la meva princesa, la fada dels contes. T’estimo, i sempre ho faré!
- Àlex*_____* Ets massa, però ja m’estàs explicant;)
- Podem anar a la teva habitació? :$
- Mmm...Sí.
El Mikel i la Noe, es queden al menjador, mirant la pel•lícula.
- Àlex explica.
- Doncs, es que...Aquella noia, no es res, quan ens has vist ens estàvem fent un morreig, però perquè ella se’m ha llençat, i jo la intentava apartar, però no podia. Però la única que estimo, i estimaré ets a tu! ♥
- Però m’havies espantat!
- Aish, que ets mona! *_*
Baixem a baix, i seguim mirant, la pel•lícula. Truquen al timbre, i jo vaig a obrir. Són la Laura Borralleras, l’Anna Gonzalez i el Ferran Rull. Entren cap a dins el menjador, i seguim mirant la pel•lícula. Quan acaba la pel•lícula anem tots, cap a una gelateria del davant, i ens mengem uns gelats. Puguem a dalt una muntanya, que aprecio molt, ja que es un lloc on em relaxo molt. Però a dalt de tot només hi puguem l’Àlex i jo.
- Àlex, oi que es maco, vist tot des d’aquí? Es que es curiós quan més de lluny ho veus tot es mes curiós, però, quan ets aprop d’aquest món, penses que seria una tonteria de vegades no escapar-te en un lloc com aquest a mirar el món des de una petita finestra anomenada muntanya.
- Com es que t’has posat tan poètica?
- Perquè es veritat, vist des d’aquí, tot sembla fàcil, però sent allà a baix tot es ple de problemes.
- Això es veritat, però pensa que si no vinguéssim d’allà baix, probablement tu i jo no ens coneixeríem! ♥
- Ho sé! Però es que m’encanta està aquí. Ara fem silenci, i podrem sentir els ocellets i els animals fent petits sorolls. Ara només concentrat i pensa.
Esteu en silenci. Cap dels dos parla, només es senten ocells i algun grill, però res més. Penso amb coses, que potser no venen al cas, però es una cosa, que em preocupa i em don voltes per el cap. El primer pas, pot fer que una cosa sigui fantàstica, o sigui la pitjor, per tant sempre has de pensar dues vegades abans de fer qualsevol acció.
- Àlex, mira quina posta de sol, més bonica!
- Uau! Realment es preciosa, com tu, petita! ♥
- Si que es preciosa, però no té punt de comparació amb tu! ♥
- Aish, que faria jo sense tu?
- No en tinc ni idea. Però jo sense tu, em moro:$
- T’estimo tant, però tant! :$
- Sempre he somiat amb el meu príncep blau, però mai havia pensat en trobar-lo, tan aviat, i que fos tan perfecte! :$
- Senyoreta Iria, sap vostè, que es preciosa, i súper perfecta?
- Senyoret Àlex, sap que acaba de dir una gran mentida? O:)!
Et fa un petó per que callis.
- Uo, gran manera de fer-me callar:$
- Clar, es que Iria, jo ja et conec:)!
- Jo també et conec. Ja que som aquí dalt, fem un pacte.
- Digues!
- Sempre, i passi el que passi continuarem junts.
- T’ho prometo! T’ho prometo, i tu seguiré prometen, perquè t’estimo de veritat Iria:$
- Àlex, jo et prometo que mai, ni per res ni per ningú, et deixaré t’estimo com mai ho he fet amb ningú! :$
De cop una pedra rellisca i....
Ppi...pii....pii
- Noe! Esplicam que està passant, ja!
- Doncs, que...
--------------------------
- Doncs que, què?
- Que l’Àlex, s’està morrejant amb aquesta noia.
- Però que li passa en aquest?
- Si us plau no vinguis, Iria.
No li faig cas, com de costum, i quan arribo, em trobo a l’Àlex morrejant-se amb la noia.
- Però aquest tio es Gilipolles, o ho fa veure? Com em pot fer això?
- Iria, tranquil•la!
M’estic ficant nerviosa, i estic donant voltes per fora la casa. M’hi estic 5 minuts més, i al final, entro a dins, cridant, i de bastanta mala llet.
- Àlex, que està passant?
- Iria, no es el que sembla!
- A no es el que sembla, i llavors que és?
- Iria, però no t’enfadis...
- Saps què? Ves-te’n a la merda, i per suposat lo nostre s’ha acabat.
Surto de casa, fent un cop molt fort a la porta.
Això últim, que e dit no hi estava gaire d’acord, però era la única solució. Anem cap a casa meva el Mikel, la Noe, i jo. Estem mirant una pel•lícula, ja que no tenim res millor a fer, truquen al timbre. Vaig a obrir, i era l’Àlex.
- Mikel, es l’Àlex, obro?
- Com volguis!
- En serio, que faig?
- Obre.
Obro. L’Àlex està amb un ram de flors a la mà, i a l’altre una capseta petita.
- Iria, en serio, no es el que semblava, jo t’estimo a tu, i a ningú més, tu sempre ets i seràs, la meva princesa, la fada dels contes. T’estimo, i sempre ho faré!
- Àlex*_____* Ets massa, però ja m’estàs explicant;)
- Podem anar a la teva habitació? :$
- Mmm...Sí.
El Mikel i la Noe, es queden al menjador, mirant la pel•lícula.
- Àlex explica.
- Doncs, es que...Aquella noia, no es res, quan ens has vist ens estàvem fent un morreig, però perquè ella se’m ha llençat, i jo la intentava apartar, però no podia. Però la única que estimo, i estimaré ets a tu! ♥
- Però m’havies espantat!
- Aish, que ets mona! *_*
Baixem a baix, i seguim mirant, la pel•lícula. Truquen al timbre, i jo vaig a obrir. Són la Laura Borralleras, l’Anna Gonzalez i el Ferran Rull. Entren cap a dins el menjador, i seguim mirant la pel•lícula. Quan acaba la pel•lícula anem tots, cap a una gelateria del davant, i ens mengem uns gelats. Puguem a dalt una muntanya, que aprecio molt, ja que es un lloc on em relaxo molt. Però a dalt de tot només hi puguem l’Àlex i jo.
- Àlex, oi que es maco, vist tot des d’aquí? Es que es curiós quan més de lluny ho veus tot es mes curiós, però, quan ets aprop d’aquest món, penses que seria una tonteria de vegades no escapar-te en un lloc com aquest a mirar el món des de una petita finestra anomenada muntanya.
- Com es que t’has posat tan poètica?
- Perquè es veritat, vist des d’aquí, tot sembla fàcil, però sent allà a baix tot es ple de problemes.
- Això es veritat, però pensa que si no vinguéssim d’allà baix, probablement tu i jo no ens coneixeríem! ♥
- Ho sé! Però es que m’encanta està aquí. Ara fem silenci, i podrem sentir els ocellets i els animals fent petits sorolls. Ara només concentrat i pensa.
Esteu en silenci. Cap dels dos parla, només es senten ocells i algun grill, però res més. Penso amb coses, que potser no venen al cas, però es una cosa, que em preocupa i em don voltes per el cap. El primer pas, pot fer que una cosa sigui fantàstica, o sigui la pitjor, per tant sempre has de pensar dues vegades abans de fer qualsevol acció.
- Àlex, mira quina posta de sol, més bonica!
- Uau! Realment es preciosa, com tu, petita! ♥
- Si que es preciosa, però no té punt de comparació amb tu! ♥
- Aish, que faria jo sense tu?
- No en tinc ni idea. Però jo sense tu, em moro:$
- T’estimo tant, però tant! :$
- Sempre he somiat amb el meu príncep blau, però mai havia pensat en trobar-lo, tan aviat, i que fos tan perfecte! :$
- Senyoreta Iria, sap vostè, que es preciosa, i súper perfecta?
- Senyoret Àlex, sap que acaba de dir una gran mentida? O:)!
Et fa un petó per que callis.
- Uo, gran manera de fer-me callar:$
- Clar, es que Iria, jo ja et conec:)!
- Jo també et conec. Ja que som aquí dalt, fem un pacte.
- Digues!
- Sempre, i passi el que passi continuarem junts.
- T’ho prometo! T’ho prometo, i tu seguiré prometen, perquè t’estimo de veritat Iria:$
- Àlex, jo et prometo que mai, ni per res ni per ningú, et deixaré t’estimo com mai ho he fet amb ningú! :$
De cop una pedra rellisca i....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada