Capítol 12
Agafo el metro per anar cap a casa l’Anna, i de camí em trobo amb la Berta, i el Nil, no els hi dic res, ja que s’estàn liant... Segueixo caminant, i em trobo amb...
--------------------------
Impresionant, penso. Es ella. Si, sens dubte, es ella. Però que hi fa aquí? Bueno, es igual, la vaig a veure!
- Noee! ♥
- Judit! Ö
- Que hi fas aquí?
- Doncs mira, que he vingut a donar un volt, i tu?
- Doncs, ara anava cap a casa una amiga, vine si vols;)
- D’acord, tampoc tinc res millor a fer.
Anem cap a casa l’Anna, i anem parlant, de petites tonteries, ja que feia una mica de temps que no ens veiem.
- I que tal, amb l’Àlex, que ja ho sap tothom eh;)
- Doncs genial, quan estic amb ell sento com si es pares el món, i les hores no avancessin, i com si ningú mes existís, i es que realment, es únic!
- Ö, que bonic! Però es veritat que es borde?
- Que va, només es que n’està fins als nassos de que el molestin, però borde, ni de casualitat.
- Ja me’l presentaràs eh;)
- Ho dubtes?
- Jajajaj:$ No!
Arribem a casa l’Anna, piquem al timbre. Ens esperem uns segons, i finalment, ens obren, sense demanar qui som. Pujem unes petites escales, i arribem a casa seva. Quan em veu, se’m tira a sobre, i em fa una abraçada, que fa que casi m’ofegui. Les presento.
- Hola, senyoreta rondinaire!
- No em diguis així.
- Com que no t’ho digui, si rondines per tot!
- Aiishh:$
- Bueno, i que tal amb el Ferran?
- Doncs, genial, molt molt bé. Es guapo, simpàtic, i molt amable.
- Ai, doncs me’n alegro per tu!
- Ö, Iria on has deixat a l’Àlex?
- Ha anat a parlar amb el Mikel.
- A ok! I tu Noe, no surts amb cap famós, ni res?
- Jo, que va! Passo de novios!
- Jajaja, ben fet;)
- Voleu anar a donar un vol, i a prendre un gelat? Aquí a la cantonada, hi ha una gelateria, exquisida!
- Va, som-hi.
Passa una estona, i mires l’hora.
- Perdo Anna, però jo e de marxar, que he quedat amb l’Àlex, Noelia, vens o et quedes?
- Mm... vinc, i així me’l presentes.
- Com volguis! :)!
Arribem allà, i ja hi ha l’Àlex, assentat en un banc, amb el Mikel. Vaig corrents, i m’assento a sobre l’Àlex. Primer s’espanta, però després et mira i somriu.
- Nois, que molestem? –Referin-me a la Noe i a mi-
- Que va. Tu mai molestes, i ella tampoc!
- Jajaja, d’acord. Que hi fèieu aquí?
- Doncs parlar de lo que ha passat amb la Laura.
No m’ho volen explicar, per tant, que com que puc llegir el pensament, li llegeix-ho al Mikel.
- Nois, sou una mica burros, perquè us en enrecordeu, que puc llegir els pensaments?
- Ai, merda! Ja no hi pensava –Diuelmikelindignat-
- Jajajajja!
De cop, veus a la teva germana bessona, l’Olga.
- Olga! Que hi fas aquí?
- Iria! Doncs anar a fer un vol, perquè?
- Per saber! :$
- Una cosa, que et faria res, presentar-me al Igor, de polseres?
- No, cap problema, ja te’l presentaré!
- Ara e de marxar, que vaig a comprar.
- Ookey! ;)
Torno amb l’Àlex, i em torno a assentar a la seva falda. Ens fem un petit petó, però molt dolç, m’encanta.
- Mmm... avui els teus llavis tenen gust a maduixa, i m’encanten!
- Doncs, els teus de coca-cola, i també m’encanten, però m’encantes mes tu, sens dubte! ♥
- Tu, també m’encantes més a mi! :$
Esteu molta estona tontejant. L’Àlex, ens demana a tots, si volem anar a casa seva. No ens ho pensem gaire, i diem que si, es clar! La Noe, i el Mikel, s’han fet molt amics, i estàn parlant, i passant-s’ho bé, i l’Àlex i jo, anem agafats de la mà. Arribem a casa l’Àlex, i allà hi ha una noia, que no es la seva germana. Te la mires estranyada, l’Àlex quan la veu somriu, va corrent cap a ella i li fa una abraçada súper forta, i un petó molt a prop, dels llavis. El mikel mira com la mires. Marxo corrents, i em fico en un racó esperant que ningú em trobi, però el Mikel, si que em troba i be a parlar amb mi.
- Iria, estàs bé?
- No gaire. Has vist el feliç que s’ha posat, i a passat de mi? :(!
- No et preocupis, val? Jo estic aquí per tot el que volguis.
Esteu una estona abraçats, després us deixeu anar una mica, us mireu als ulls, i us feu un petó, comenceu a fer-vos molts petons, i a liar-vos. Estic confusa, no sé si estimo més a l’Àlex o al Mikel, però es que clar, el Mikel, estava amb la Laura, però ara està solter, i jo estic pillada per ell. Però amb l’Àlex em viscut molts moments, i tots són únics, però ara estava amb aquella noia, com si jo fos invisible. M’arriba un missatge el mòbil. El Mikel i jo, ens mirem amb cara rara. Es de la Noe, al missatge i posa:
Missatge : Iria, millor que no vinguis a casa l’Àlex, perquè possiblement, et trobaràs una cosa que no t’agradarà.
Em poso a plorar. El Mikel t’abraça molt fort, i em sento segura amb ell. Crec que es únic i que no hi ha ningú com, ell. L’estimo, però no n’estic segura, que sigui com algo més que amics. Però es que fa uns petons! *-* El Mikel, em recomana, que truquis a la Noe, perquè t’espliqui que passa, li faig cas.
Ppi...pii....pii
- Noe! Esplicam que està passant, ja!
- Doncs, que...
Agafo el metro per anar cap a casa l’Anna, i de camí em trobo amb la Berta, i el Nil, no els hi dic res, ja que s’estàn liant... Segueixo caminant, i em trobo amb...
--------------------------
Impresionant, penso. Es ella. Si, sens dubte, es ella. Però que hi fa aquí? Bueno, es igual, la vaig a veure!
- Noee! ♥
- Judit! Ö
- Que hi fas aquí?
- Doncs mira, que he vingut a donar un volt, i tu?
- Doncs, ara anava cap a casa una amiga, vine si vols;)
- D’acord, tampoc tinc res millor a fer.
Anem cap a casa l’Anna, i anem parlant, de petites tonteries, ja que feia una mica de temps que no ens veiem.
- I que tal, amb l’Àlex, que ja ho sap tothom eh;)
- Doncs genial, quan estic amb ell sento com si es pares el món, i les hores no avancessin, i com si ningú mes existís, i es que realment, es únic!
- Ö, que bonic! Però es veritat que es borde?
- Que va, només es que n’està fins als nassos de que el molestin, però borde, ni de casualitat.
- Ja me’l presentaràs eh;)
- Ho dubtes?
- Jajajaj:$ No!
Arribem a casa l’Anna, piquem al timbre. Ens esperem uns segons, i finalment, ens obren, sense demanar qui som. Pujem unes petites escales, i arribem a casa seva. Quan em veu, se’m tira a sobre, i em fa una abraçada, que fa que casi m’ofegui. Les presento.
- Hola, senyoreta rondinaire!
- No em diguis així.
- Com que no t’ho digui, si rondines per tot!
- Aiishh:$
- Bueno, i que tal amb el Ferran?
- Doncs, genial, molt molt bé. Es guapo, simpàtic, i molt amable.
- Ai, doncs me’n alegro per tu!
- Ö, Iria on has deixat a l’Àlex?
- Ha anat a parlar amb el Mikel.
- A ok! I tu Noe, no surts amb cap famós, ni res?
- Jo, que va! Passo de novios!
- Jajaja, ben fet;)
- Voleu anar a donar un vol, i a prendre un gelat? Aquí a la cantonada, hi ha una gelateria, exquisida!
- Va, som-hi.
Passa una estona, i mires l’hora.
- Perdo Anna, però jo e de marxar, que he quedat amb l’Àlex, Noelia, vens o et quedes?
- Mm... vinc, i així me’l presentes.
- Com volguis! :)!
Arribem allà, i ja hi ha l’Àlex, assentat en un banc, amb el Mikel. Vaig corrents, i m’assento a sobre l’Àlex. Primer s’espanta, però després et mira i somriu.
- Nois, que molestem? –Referin-me a la Noe i a mi-
- Que va. Tu mai molestes, i ella tampoc!
- Jajaja, d’acord. Que hi fèieu aquí?
- Doncs parlar de lo que ha passat amb la Laura.
No m’ho volen explicar, per tant, que com que puc llegir el pensament, li llegeix-ho al Mikel.
- Nois, sou una mica burros, perquè us en enrecordeu, que puc llegir els pensaments?
- Ai, merda! Ja no hi pensava –Diuelmikelindignat-
- Jajajajja!
De cop, veus a la teva germana bessona, l’Olga.
- Olga! Que hi fas aquí?
- Iria! Doncs anar a fer un vol, perquè?
- Per saber! :$
- Una cosa, que et faria res, presentar-me al Igor, de polseres?
- No, cap problema, ja te’l presentaré!
- Ara e de marxar, que vaig a comprar.
- Ookey! ;)
Torno amb l’Àlex, i em torno a assentar a la seva falda. Ens fem un petit petó, però molt dolç, m’encanta.
- Mmm... avui els teus llavis tenen gust a maduixa, i m’encanten!
- Doncs, els teus de coca-cola, i també m’encanten, però m’encantes mes tu, sens dubte! ♥
- Tu, també m’encantes més a mi! :$
Esteu molta estona tontejant. L’Àlex, ens demana a tots, si volem anar a casa seva. No ens ho pensem gaire, i diem que si, es clar! La Noe, i el Mikel, s’han fet molt amics, i estàn parlant, i passant-s’ho bé, i l’Àlex i jo, anem agafats de la mà. Arribem a casa l’Àlex, i allà hi ha una noia, que no es la seva germana. Te la mires estranyada, l’Àlex quan la veu somriu, va corrent cap a ella i li fa una abraçada súper forta, i un petó molt a prop, dels llavis. El mikel mira com la mires. Marxo corrents, i em fico en un racó esperant que ningú em trobi, però el Mikel, si que em troba i be a parlar amb mi.
- Iria, estàs bé?
- No gaire. Has vist el feliç que s’ha posat, i a passat de mi? :(!
- No et preocupis, val? Jo estic aquí per tot el que volguis.
Esteu una estona abraçats, després us deixeu anar una mica, us mireu als ulls, i us feu un petó, comenceu a fer-vos molts petons, i a liar-vos. Estic confusa, no sé si estimo més a l’Àlex o al Mikel, però es que clar, el Mikel, estava amb la Laura, però ara està solter, i jo estic pillada per ell. Però amb l’Àlex em viscut molts moments, i tots són únics, però ara estava amb aquella noia, com si jo fos invisible. M’arriba un missatge el mòbil. El Mikel i jo, ens mirem amb cara rara. Es de la Noe, al missatge i posa:
Missatge : Iria, millor que no vinguis a casa l’Àlex, perquè possiblement, et trobaràs una cosa que no t’agradarà.
Em poso a plorar. El Mikel t’abraça molt fort, i em sento segura amb ell. Crec que es únic i que no hi ha ningú com, ell. L’estimo, però no n’estic segura, que sigui com algo més que amics. Però es que fa uns petons! *-* El Mikel, em recomana, que truquis a la Noe, perquè t’espliqui que passa, li faig cas.
Ppi...pii....pii
- Noe! Esplicam que està passant, ja!
- Doncs, que...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada