Capítol 4
Anem caminant cap a dalt, ell se’m va apropant cada cop més, busca la teva mà i l’agafa, amb força, un cop allà adalt...
--------------------------
Et trobes a l’Albert Espinosa, i se’m queda amb una cara de, no m’ets familiar, li faig una mirada a l’xXx. I ell li explica, tranquil, es la meva millor amiga! Miro a l’xXx amb una mirada, com dient, calia mentir? Ell et mira i assenteix amb el cap! Un cop a dins ell et presenta a tothom, des de el primer fins a l’últim, tots se’m queden mirant amb una cara, que hi fas aquí? Tu t’avergonyeixes, ell els hi xiuxiueja una cosa a l’orella, ells es queden amb una cara, ho dius en serio? I els altres es queden tan tranquils! De cop et comença a parlar la Joana Vilapuig, la Cristina de polseres.
- Hola! Encantada jo em dic Joana, segur, seguríssim que m’has vist per polseres vermelles oi?
- I tant, com per no fer-ho! Ai, perdó no m’he presentat! Em dic Iria encantada!
- Tranquil•la no passa res
- Dacord!
- Bé i quants anys tens, jo tinc 13 anys, i tu?
- Jo en tinc 15.
- Dacord!
Em quedo una bona estona parlant amb la Joana, i ens hem fet molt amigues! Us esteu com uns 30 minuts parlant amb la Joana, i tota l’estona notes que l’Àlex Monner (l’xXx) t’està mirant, em giro cap a ell, ell somriu i continua fent la seva feina. La Joana aprofita l’ocasió i em diu a cau d’orella:
- No li diguis que t’ho he dit, però avans l’Àlex, m’ha dit, que s’ha penjat moltíssim de tu!
- Que dius? En serio? No això no es possible, però si sóc molt lletja:$
- Au va, no diguis tonteries, ets preciosa, i no m’ho neguis!
- Dacord, no ho faré, però ja saps que penso que no ho sóc!
- Abaixa la veu, que ens sent!
- Ai perdo!
- No es per res, però quan tingui temps, m’ha dit que et demanaria per sortir!
M’acaba de dir això la Joana i em desmallo, i al despertar, em desperto a l’hospital, i trobo a l’Àlex mirant-me fixament. M’espanto.
- Però Àlex que hi fas ficat a sobre meu, observant-me?
- Perdo, però es que... t’he de dir una cosa –diu l’Àlex ben avergonyit-
- A d’acord, digues!
- Bé doncs, es que Iria des de que t’he vist, m’he quedat pillat de tu, i això em moles!
- A mi també em moles!
Et fa un petó que em sembla el més bonic, i més etern que m’han fet mai! Us comenceu a liar. I a mig petó entra una infermera.
- Ui perdo parelleta, us molesto?
Us quedeu avergonyits, i preferiu no dir res. La infermera em diu que ja em donen l’alta i puc marxar. Jo ben contenta, recullo totes les coses, i marxem agafats de la mà amb l’Àlex. A fora hi ha el Mikel, en Marc, la Joana, L’Igor, la Mireia i el Ferran. La Joana no ho dubta ni un segon, va corrent, i et pregunta com estàs? Jo ben feliç li dic Bé. T’apropes i a cau d’orella li dius :
- Quan m’he despertat i he vist com l’Àlex m’observava n’he estat segura, m’estima, i això m’ha animat moltíssim, ja que jo m’he quedat MOLT pillada per ell. I bueno, després ens hem començat a liar:$
La Joana fa una rialla, i et mira amb cara de : Ai senyor, que hi farem:)!
Algú t’ha enviat un missatge. Estranyada, agafes el mòbil, i mires de qui era aquell missatge. Era de l’Àlex. El mires amb cara de calia? I et fa que si amb el cap. No ho pots evitar i se’t escapa un somriure. El missatge hi posava...
Anem caminant cap a dalt, ell se’m va apropant cada cop més, busca la teva mà i l’agafa, amb força, un cop allà adalt...
--------------------------
Et trobes a l’Albert Espinosa, i se’m queda amb una cara de, no m’ets familiar, li faig una mirada a l’xXx. I ell li explica, tranquil, es la meva millor amiga! Miro a l’xXx amb una mirada, com dient, calia mentir? Ell et mira i assenteix amb el cap! Un cop a dins ell et presenta a tothom, des de el primer fins a l’últim, tots se’m queden mirant amb una cara, que hi fas aquí? Tu t’avergonyeixes, ell els hi xiuxiueja una cosa a l’orella, ells es queden amb una cara, ho dius en serio? I els altres es queden tan tranquils! De cop et comença a parlar la Joana Vilapuig, la Cristina de polseres.
- Hola! Encantada jo em dic Joana, segur, seguríssim que m’has vist per polseres vermelles oi?
- I tant, com per no fer-ho! Ai, perdó no m’he presentat! Em dic Iria encantada!
- Tranquil•la no passa res
- Dacord!
- Bé i quants anys tens, jo tinc 13 anys, i tu?
- Jo en tinc 15.
- Dacord!
Em quedo una bona estona parlant amb la Joana, i ens hem fet molt amigues! Us esteu com uns 30 minuts parlant amb la Joana, i tota l’estona notes que l’Àlex Monner (l’xXx) t’està mirant, em giro cap a ell, ell somriu i continua fent la seva feina. La Joana aprofita l’ocasió i em diu a cau d’orella:
- No li diguis que t’ho he dit, però avans l’Àlex, m’ha dit, que s’ha penjat moltíssim de tu!
- Que dius? En serio? No això no es possible, però si sóc molt lletja:$
- Au va, no diguis tonteries, ets preciosa, i no m’ho neguis!
- Dacord, no ho faré, però ja saps que penso que no ho sóc!
- Abaixa la veu, que ens sent!
- Ai perdo!
- No es per res, però quan tingui temps, m’ha dit que et demanaria per sortir!
M’acaba de dir això la Joana i em desmallo, i al despertar, em desperto a l’hospital, i trobo a l’Àlex mirant-me fixament. M’espanto.
- Però Àlex que hi fas ficat a sobre meu, observant-me?
- Perdo, però es que... t’he de dir una cosa –diu l’Àlex ben avergonyit-
- A d’acord, digues!
- Bé doncs, es que Iria des de que t’he vist, m’he quedat pillat de tu, i això em moles!
- A mi també em moles!
Et fa un petó que em sembla el més bonic, i més etern que m’han fet mai! Us comenceu a liar. I a mig petó entra una infermera.
- Ui perdo parelleta, us molesto?
Us quedeu avergonyits, i preferiu no dir res. La infermera em diu que ja em donen l’alta i puc marxar. Jo ben contenta, recullo totes les coses, i marxem agafats de la mà amb l’Àlex. A fora hi ha el Mikel, en Marc, la Joana, L’Igor, la Mireia i el Ferran. La Joana no ho dubta ni un segon, va corrent, i et pregunta com estàs? Jo ben feliç li dic Bé. T’apropes i a cau d’orella li dius :
- Quan m’he despertat i he vist com l’Àlex m’observava n’he estat segura, m’estima, i això m’ha animat moltíssim, ja que jo m’he quedat MOLT pillada per ell. I bueno, després ens hem començat a liar:$
La Joana fa una rialla, i et mira amb cara de : Ai senyor, que hi farem:)!
Algú t’ha enviat un missatge. Estranyada, agafes el mòbil, i mires de qui era aquell missatge. Era de l’Àlex. El mires amb cara de calia? I et fa que si amb el cap. No ho pots evitar i se’t escapa un somriure. El missatge hi posava...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada