Capítol 5
Al missatge hi posava....
--------------------------
Missatge: Bé ja se que pensaràs que sóc burro ja que té enviat aquest missatge i estem a dos passes, però en fi. Et volia comentar una cosa, que em dona voltes per el cap. Bé la qüestió és que m’agrades, i m’agrades molt... i bé m’agradaria que lo nostre fos alguna cosa més que el simple lio de avui. Teekk!(L)
Realment aquell missatge et desfà! Penses OMG, l’Àlex Monner m’està demanat per sortir a mi? Que fort! Et gires. Vas corrent cap a ell i li fas una súper abraçada. I ell em pregunta a cau d’orella : Això es un si? Jo me’l miro i amb un petó li responc a la pregunta. Les nostres mans estan agafades amb força no es volen deixar anar. La Joana us mira les mans i somriu:)! Donat que la presentació dels polseres avui ha set sospesa per culpa del teu desmai, els polseres et convidem a anar al Straburcks. Us assenteu tots els polseres en una taula, i l’Albert i en Pau s’assenten en una altre. Jo em demanaré un batut de maduixa. L’Àlex et mira amb un somriure encisador dels seus, i observant els seus llavis com diuen jo també, deixes anar un gran somriure que esperes no desfer mai! De cop un missatge al mòbil. T’estranyes. Qui deu ser? Et mires el missatge. Oh NO! Penses. Es del teu Ex novio. L’Àlex et pregunta qui es. Tu no li vols dir. Esborres el missatge. I dius que eren els teus germans que et deien que s’anaven a casa.
Comenceu a tontejar molt amb l’Àlex :
- Saps que t’estimo molt, no Iria?
- A si? Doncs no, no ho sabia, perquè no m’ho demostres tot lo que m’estimes?
- N’estàs segura que et vols arriscar?
- Que si n’estic segura, n’estic seguríssima!
Et fa un petó realment de cine. M’encanta! És un petó meravellós. Xucles una mica del teu batut. I a continuació li fas un petonás impressionant al Àlex. Els polseres us observen. Tu deixes anar una rialla. Els polseres, decideixen anar a donar un bol. Donat que som nosaltres qui molestem més paguem lo nostre i marxem. Anem a un parc de molt a la vora, on hi ha un petit bosc al costat. Us assenteu sota l’ombra d’un pi.
- Una cosa Àlex, com és que t’has enamorat d’una noia, normal, com jo?
- Perquè tens una cosa que les demes no tenen?
- A no?:$ I que és?
- No ets com les altres fans que em veuen i se’m llencen al damunt. Tu quan m’has vist has reaccionat, com si fóssim amics de veritat de tota la vida.
- Bueno, es que no ho sé:$
- Jo si que sé, i es que T’estimo, i t’estimo MOLT!
De cop apareix, la Joana Vilapuig.
- Hola nois, us molesto?
- Hahaha:$ no que va;)
- Segurs?
- Si, si, només estàvem parlant!
- Doncs llavors em quedo!
L’Àlex et fa una mirada, com dient, tan de bo que marxi. Tu somrius. Tu de moment, no estic segura de que això amb l’Àlex pugui funcionar, donat que ell es famós i jo, en canvi, només tinc un trofeu, i és de quan vaig guanyar un concurs de ball. Li vull comentar això que em ronda per el cap.
- Àlex, bé, es que mira, que tu ets molt famós però jo no sóc res, i crec que les fans, em podrien dir coses, i no m’agradaria espatllar la teva carrera, només per estar amb mi:$
- Però Iria, no diguis bestieses! Això no deixaria que passes mai! Entens mai?
Per que callis et fa un petó de 2 minuts, tranquil•lament. Sense presses. A tu t’encanta, com tots els que et fa. I es que l’Àlex és molt Àlex:$ Us esteu començant a fer petons per el coll, per la boca, per el nas, vaja per tot arreu, que en puguem dir, i de cop arriba...
Al missatge hi posava....
--------------------------
Missatge: Bé ja se que pensaràs que sóc burro ja que té enviat aquest missatge i estem a dos passes, però en fi. Et volia comentar una cosa, que em dona voltes per el cap. Bé la qüestió és que m’agrades, i m’agrades molt... i bé m’agradaria que lo nostre fos alguna cosa més que el simple lio de avui. Teekk!(L)
Realment aquell missatge et desfà! Penses OMG, l’Àlex Monner m’està demanat per sortir a mi? Que fort! Et gires. Vas corrent cap a ell i li fas una súper abraçada. I ell em pregunta a cau d’orella : Això es un si? Jo me’l miro i amb un petó li responc a la pregunta. Les nostres mans estan agafades amb força no es volen deixar anar. La Joana us mira les mans i somriu:)! Donat que la presentació dels polseres avui ha set sospesa per culpa del teu desmai, els polseres et convidem a anar al Straburcks. Us assenteu tots els polseres en una taula, i l’Albert i en Pau s’assenten en una altre. Jo em demanaré un batut de maduixa. L’Àlex et mira amb un somriure encisador dels seus, i observant els seus llavis com diuen jo també, deixes anar un gran somriure que esperes no desfer mai! De cop un missatge al mòbil. T’estranyes. Qui deu ser? Et mires el missatge. Oh NO! Penses. Es del teu Ex novio. L’Àlex et pregunta qui es. Tu no li vols dir. Esborres el missatge. I dius que eren els teus germans que et deien que s’anaven a casa.
Comenceu a tontejar molt amb l’Àlex :
- Saps que t’estimo molt, no Iria?
- A si? Doncs no, no ho sabia, perquè no m’ho demostres tot lo que m’estimes?
- N’estàs segura que et vols arriscar?
- Que si n’estic segura, n’estic seguríssima!
Et fa un petó realment de cine. M’encanta! És un petó meravellós. Xucles una mica del teu batut. I a continuació li fas un petonás impressionant al Àlex. Els polseres us observen. Tu deixes anar una rialla. Els polseres, decideixen anar a donar un bol. Donat que som nosaltres qui molestem més paguem lo nostre i marxem. Anem a un parc de molt a la vora, on hi ha un petit bosc al costat. Us assenteu sota l’ombra d’un pi.
- Una cosa Àlex, com és que t’has enamorat d’una noia, normal, com jo?
- Perquè tens una cosa que les demes no tenen?
- A no?:$ I que és?
- No ets com les altres fans que em veuen i se’m llencen al damunt. Tu quan m’has vist has reaccionat, com si fóssim amics de veritat de tota la vida.
- Bueno, es que no ho sé:$
- Jo si que sé, i es que T’estimo, i t’estimo MOLT!
De cop apareix, la Joana Vilapuig.
- Hola nois, us molesto?
- Hahaha:$ no que va;)
- Segurs?
- Si, si, només estàvem parlant!
- Doncs llavors em quedo!
L’Àlex et fa una mirada, com dient, tan de bo que marxi. Tu somrius. Tu de moment, no estic segura de que això amb l’Àlex pugui funcionar, donat que ell es famós i jo, en canvi, només tinc un trofeu, i és de quan vaig guanyar un concurs de ball. Li vull comentar això que em ronda per el cap.
- Àlex, bé, es que mira, que tu ets molt famós però jo no sóc res, i crec que les fans, em podrien dir coses, i no m’agradaria espatllar la teva carrera, només per estar amb mi:$
- Però Iria, no diguis bestieses! Això no deixaria que passes mai! Entens mai?
Per que callis et fa un petó de 2 minuts, tranquil•lament. Sense presses. A tu t’encanta, com tots els que et fa. I es que l’Àlex és molt Àlex:$ Us esteu començant a fer petons per el coll, per la boca, per el nas, vaja per tot arreu, que en puguem dir, i de cop arriba...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada