Capítol 6
Us esteu començant a fer petons per el coll, per la boca, per el nas, vaja per tot arreu, que en puguem dir, i de cop arriba...
--------------------------
De cop arriba, el Marc Balaguer, i us talla el rotllo. La Joana ja feia estona que havia marxat, ja que potser, es pensava que molestava, que la veritat, es que millor que hagués marxat. El Marc vol parlar amb mi, a soles, jo l’intento convèncer de que es pugui quedar el Àlex, però ell insisteix, que només vol parlar amb tu. Al cap d’una llarga estona, decideixes anar-hi.
- Marc, que volies?
- Bé doncs...
- Doncs?
- Doncs que m’agrades, i veure’t a tu i a l’Àlex junts, doncs no em fa gaire gràcia..:$
- Però, es que jo l’estimo a ell.
- Llavors, es que esteu sortint de veritat?
- Home, sortir, sortir... tampoc! Però tenim algo.
- I a tu t’agradaria liar-te amb mi, només per provar?
- A veure Marc, entén, que no és tan fàcil, això...Jo a l’Àlex l’estimo, i molt, però si li fes això, notaria que li estic fent mal a ell, i a mi.
- Però Iria, no et costa res.
- Si au! Això ho dius tu. Potser per aquesta tonteria, se’n pot anar tota la relació a norris.
- Però i un petó, un insignificant, petó?
- Perdona, Marc, però un petó pot significar molt eh!
- Iria només tocar els nostres llavis, i separar-los.
- Marc, que no.
El Marc es fica trist i decideix marxar, a tu et fa pena, però bé es el que hi ha. Tornes cap allà on estaves amb l’Àlex. Tu no te’n adones, i fa que t’assentis a sobre seu, fen-te caure. Tu somrius, i li fas un petó. Després et demana que que volia el Marc. Tu fas una cara de, ja t’ho esplicaré;) Ell et fa un d’acord amb el cap. De cop et comencen a arribar molts missatges. T’estranyes, qui podia ser tan pesat, de enviar tants i tants missatges? Doncs clar, qui havia de ser. El Senyor Erik. L’Erik es el teu ex, i encara que ell faigui veure que no li importes, sempre que pot i veu que tu no mires, aprofita, i alguna que altre mirada et fa. En un dels missatges, deia que necessitava parlar amb mi, que era urgent. Jo preocupada, li envio, un missatge, que hi posava, t’ha passat alguna cosa, estàs bé? Ell et contesta que vol parlar amb tu, quan més aviat millor. L’Àlex veu que estàs preocupada, i et pregunta, que, què et passa. Li explico. Ell no ho entén gaire, i jo, tampoc. Ell no es vol preocupar, però jo, no puc parar de pensar en què li passa. Donat que em preocupo massa, decideixo, trucar-lo.
- Erik, que et passa?
- No, res.
- En serio, que et passa? De que vols parlar?
- Bé...estàs amb algú?
- Home doncs si, estic amb l’Àlex Monner.
- A, doncs ja parlarem, no?
- Però estàs bé?
- Si, si, no et preocupis per això.
- Com volguis!
- Adéu.
- Adéu.
Ja no estàs preocupada. Segurament, lo que em vol dir, és una xorrada. No em preocupo per res més, ja que estic amb l’Àlex. I es que quan estic amb ell, perdo la noció del temps! L’Àlex, i tu, cada cop esteu millor.
- Iria, aquesta nit, t’agradaria venir a casa meva?
- No ho sé, ho hauria de preguntar als meus germans.
- Als teus germans? I els teus pares?
- No, es que els meus pares, no hi són tenien un viatge, i com que ja som prou grans, ens deixen sols a casa;)
- Ah, doncs llavors truca’ls i els hi demanes.
- Oook:$
Agafes el telèfon, i truques al teu germà gran, que ja et tenien abandonada.
- Jordi, una cosa, que avui puc anar a passar la nit a casa l’Àlex.
- Si, i tant!
- Gràcies!
- Bona niit!
- Adéu!
Se us fa tard, ja són les 9 del vespre. Aneu cap a casa l’Àlex, i allà et té preparada una sorpresa. Sortiu a fora la terrassa, on hi ha una taula rodona, amb dos cadires, i unes veles. Et quedes impressionada amb la casa de l’Àlex. Es molt gran, i amb una piscina. Sopeu just al costat de la piscina. Per sopar hi ha, espaguetis, de segon, llom arrebossat, i per postres, gelat, i un batut amb dues canyetes. Acabeu de sopar. I l’Àlex et diu que pugis a la seva habitació. Un cop arribat veus que hi ha un biquini de color blau i verd a quadrats Billa bong. Te’l fiques i baixes a baix la piscina. Ell encén el llums nocturns, i us banyeu. A casa l’Àlex no hi ha ningú, els seus pares són a Paris. Ell no esperava a ningú, de cop, es sent un soroll...
Us esteu començant a fer petons per el coll, per la boca, per el nas, vaja per tot arreu, que en puguem dir, i de cop arriba...
--------------------------
De cop arriba, el Marc Balaguer, i us talla el rotllo. La Joana ja feia estona que havia marxat, ja que potser, es pensava que molestava, que la veritat, es que millor que hagués marxat. El Marc vol parlar amb mi, a soles, jo l’intento convèncer de que es pugui quedar el Àlex, però ell insisteix, que només vol parlar amb tu. Al cap d’una llarga estona, decideixes anar-hi.
- Marc, que volies?
- Bé doncs...
- Doncs?
- Doncs que m’agrades, i veure’t a tu i a l’Àlex junts, doncs no em fa gaire gràcia..:$
- Però, es que jo l’estimo a ell.
- Llavors, es que esteu sortint de veritat?
- Home, sortir, sortir... tampoc! Però tenim algo.
- I a tu t’agradaria liar-te amb mi, només per provar?
- A veure Marc, entén, que no és tan fàcil, això...Jo a l’Àlex l’estimo, i molt, però si li fes això, notaria que li estic fent mal a ell, i a mi.
- Però Iria, no et costa res.
- Si au! Això ho dius tu. Potser per aquesta tonteria, se’n pot anar tota la relació a norris.
- Però i un petó, un insignificant, petó?
- Perdona, Marc, però un petó pot significar molt eh!
- Iria només tocar els nostres llavis, i separar-los.
- Marc, que no.
El Marc es fica trist i decideix marxar, a tu et fa pena, però bé es el que hi ha. Tornes cap allà on estaves amb l’Àlex. Tu no te’n adones, i fa que t’assentis a sobre seu, fen-te caure. Tu somrius, i li fas un petó. Després et demana que que volia el Marc. Tu fas una cara de, ja t’ho esplicaré;) Ell et fa un d’acord amb el cap. De cop et comencen a arribar molts missatges. T’estranyes, qui podia ser tan pesat, de enviar tants i tants missatges? Doncs clar, qui havia de ser. El Senyor Erik. L’Erik es el teu ex, i encara que ell faigui veure que no li importes, sempre que pot i veu que tu no mires, aprofita, i alguna que altre mirada et fa. En un dels missatges, deia que necessitava parlar amb mi, que era urgent. Jo preocupada, li envio, un missatge, que hi posava, t’ha passat alguna cosa, estàs bé? Ell et contesta que vol parlar amb tu, quan més aviat millor. L’Àlex veu que estàs preocupada, i et pregunta, que, què et passa. Li explico. Ell no ho entén gaire, i jo, tampoc. Ell no es vol preocupar, però jo, no puc parar de pensar en què li passa. Donat que em preocupo massa, decideixo, trucar-lo.
- Erik, que et passa?
- No, res.
- En serio, que et passa? De que vols parlar?
- Bé...estàs amb algú?
- Home doncs si, estic amb l’Àlex Monner.
- A, doncs ja parlarem, no?
- Però estàs bé?
- Si, si, no et preocupis per això.
- Com volguis!
- Adéu.
- Adéu.
Ja no estàs preocupada. Segurament, lo que em vol dir, és una xorrada. No em preocupo per res més, ja que estic amb l’Àlex. I es que quan estic amb ell, perdo la noció del temps! L’Àlex, i tu, cada cop esteu millor.
- Iria, aquesta nit, t’agradaria venir a casa meva?
- No ho sé, ho hauria de preguntar als meus germans.
- Als teus germans? I els teus pares?
- No, es que els meus pares, no hi són tenien un viatge, i com que ja som prou grans, ens deixen sols a casa;)
- Ah, doncs llavors truca’ls i els hi demanes.
- Oook:$
Agafes el telèfon, i truques al teu germà gran, que ja et tenien abandonada.
- Jordi, una cosa, que avui puc anar a passar la nit a casa l’Àlex.
- Si, i tant!
- Gràcies!
- Bona niit!
- Adéu!
Se us fa tard, ja són les 9 del vespre. Aneu cap a casa l’Àlex, i allà et té preparada una sorpresa. Sortiu a fora la terrassa, on hi ha una taula rodona, amb dos cadires, i unes veles. Et quedes impressionada amb la casa de l’Àlex. Es molt gran, i amb una piscina. Sopeu just al costat de la piscina. Per sopar hi ha, espaguetis, de segon, llom arrebossat, i per postres, gelat, i un batut amb dues canyetes. Acabeu de sopar. I l’Àlex et diu que pugis a la seva habitació. Un cop arribat veus que hi ha un biquini de color blau i verd a quadrats Billa bong. Te’l fiques i baixes a baix la piscina. Ell encén el llums nocturns, i us banyeu. A casa l’Àlex no hi ha ningú, els seus pares són a Paris. Ell no esperava a ningú, de cop, es sent un soroll...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada