Capítol 2
I al entrar...
--------------------------
No veig res, només sento més veus de lo normal. Em quedo uns 2 minuts pensant, en que devia ser, i finalment, penso, i si són els pensaments de la gent? Per dins et repeteixes MER-DA! Et destapen els ulls, mires, i resulta que hi ha un escenari i un pilot de gent observant l’escenari en silenci, i dels nervis! Que bé, penso, ara n’estic segura que són els pensaments de la gent, en un d’ells, puc esbrinar, que diuen : Que surtin ja, si us plau, va, va, va, estic impacient! Em quedo una bona estona pensant, que surtin ja? Qui ha de sortir? Hi haurà algú famós? Agafo a l’Olga, i l’arrossego fins a fora. L’Olga em mira amb una cara, dient que passa?
- Olga em passa una cosa, Molt, però que molt, extranya. Necessito que m’ajudis!
- Explica’m saps que jo, sempre t’entenc!
- Ho sé, per això et demano ajuda!
- Digues, doncs!
- Esta bé, doncs resulta que ara puc sentir els pensaments de la gent!
- Has dit que què?
- Olga, si us plau, no ho facis més difícil!
- Perdona...Segueix!
- No t’ho creus oi?
- Home, Iria, entén, que es complicat, no és tan senzill que et diguin sento els pensaments de la Gent, i t’ho hagis de creure a la primera! Tu t’ho haguessis cregut, si t’hagués dit això, o t’hagués costat?
- Doncs la veritat, es que a la primera no m’ho creuria però després si m’ho demostressin, suposo, que si. Olga, si t’ho demostres em creuries?
- Probablement!
- Doncs, mira al cotxe estaves pensant: Sempre s’estan discutint, en començo a estar una mica farta, a part, jo me les estimo molt a les dues, i quan es discuteixen, pateixo, perquè si un dia s’enfaden molt, després, em faran decidir, amb quina he d’estar i no vull!
L’Olga es queda de pedra.
- Com pots saber això?
- T’ho he dit olga...
- Espera, aquell no és...?
I al entrar...
--------------------------
No veig res, només sento més veus de lo normal. Em quedo uns 2 minuts pensant, en que devia ser, i finalment, penso, i si són els pensaments de la gent? Per dins et repeteixes MER-DA! Et destapen els ulls, mires, i resulta que hi ha un escenari i un pilot de gent observant l’escenari en silenci, i dels nervis! Que bé, penso, ara n’estic segura que són els pensaments de la gent, en un d’ells, puc esbrinar, que diuen : Que surtin ja, si us plau, va, va, va, estic impacient! Em quedo una bona estona pensant, que surtin ja? Qui ha de sortir? Hi haurà algú famós? Agafo a l’Olga, i l’arrossego fins a fora. L’Olga em mira amb una cara, dient que passa?
- Olga em passa una cosa, Molt, però que molt, extranya. Necessito que m’ajudis!
- Explica’m saps que jo, sempre t’entenc!
- Ho sé, per això et demano ajuda!
- Digues, doncs!
- Esta bé, doncs resulta que ara puc sentir els pensaments de la gent!
- Has dit que què?
- Olga, si us plau, no ho facis més difícil!
- Perdona...Segueix!
- No t’ho creus oi?
- Home, Iria, entén, que es complicat, no és tan senzill que et diguin sento els pensaments de la Gent, i t’ho hagis de creure a la primera! Tu t’ho haguessis cregut, si t’hagués dit això, o t’hagués costat?
- Doncs la veritat, es que a la primera no m’ho creuria però després si m’ho demostressin, suposo, que si. Olga, si t’ho demostres em creuries?
- Probablement!
- Doncs, mira al cotxe estaves pensant: Sempre s’estan discutint, en començo a estar una mica farta, a part, jo me les estimo molt a les dues, i quan es discuteixen, pateixo, perquè si un dia s’enfaden molt, després, em faran decidir, amb quina he d’estar i no vull!
L’Olga es queda de pedra.
- Com pots saber això?
- T’ho he dit olga...
- Espera, aquell no és...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada